Vacances a la natura

El camp i el caseriu han estat un element primordial en la vida dels bascos. Les dificultats del sistema de vida rural han afectat negativament els caserius i els seus habitants. Aquests, però, han demostrat, un cop més, la seva extraordinària saviesa fent compatible el seu estil de vida amb l'accés del visitant als racons més amagats i meravellosos d'euskal herria. De bat a bat us ofereix en aquest dossier una de les guies més completes que s'han fet sobre l'agroturisme basc.

Són més de quatre-cents els caserius que obren les seves portes als turistes. Per un mòdic preu -entre 3.500 i 4.000 pessetes per habitació doble i al voltant de 300 pessetes l'esmorzar- es pot gaudir de la natura, de la tranquil·litat del camp i al mateix temps conèixer més d'aprop el món rural.

Han passat sis anys des que es va reconvertir el primer caseriu. En aquest temps ha anat incrementant-se el nombre de caserius que, sense abandonar la seva tasca principal -cuidar el camp i els animals-, ofereixen al turista allotjament i menjar. Això és l'agroturisme.

La filosofia de l'agroturisme és molt senzilla: la millora de les condicions de vida de la gent del camp. No hi ha cap més secret. Les nostres explotacions agràries són molt petites i no són suficients per viure dignament; per aquesta raó sorgeix el turisme rural. De fet, la política agrària comunitària recomana de diversificar les activitats en el medi rural.

Gairebé la pràctica totalitat dels caserius ja han diversificat la seva activitat tant a Navarra com a la Comunitat Autònoma Basca (CAB). Això ha estat possible gràcies al gran esforç econòmic, laboral i humà dut a terme pels agricultors i pels ramaders. Però, cal dir-ho tot, també gràcies al suport econòmic de l'administració, Govern de Navarra, Govern Basc i Diputacions Forals. I com a mostra un botó: en els cinc primers anys de funcionament de la xarxa de turisme rural a la Comunitat Autònoma Basca, la inversió ha pujat fins a 1.250 milions de pessetes, 750 dels quals corresponen a inversions realitzades pels propis establiments i els 500 que resten han estat aportats per les institucions (dada facilitada per l'oficina d'agroturisme de la CAB).

Però fem-ne una mica d'història. L'agroturisme basc neix a final de la dècada dels 80. El mes de novembre de 1988, els departaments d'Agricultura i Pesca i el de Cultura i Turisme del Govern Basc van promulgar un decret mitjançant el qual es creaven els allotjaments turístics agrícoles. L'any següent, el Govern de Navarra va donar la primera passa per a la creació de la xarxa de cases rurals de Navarra.

El primer allotjament de la Comunitat Autònoma Basca va obrir les portes al públic durant la primavera de 1990. Aleshores ja existien a Catalunya les cases de pagès, pioneres del sector agroturístic a l'Estat espanyol. Poc després van multiplicar-se els caserius d'agroturisme, les cases rurals de Navarra, les d'Astúries, Cantàbria i Aragó. Però l'agroturisme basc i navarrès té una diferència de concepte: es tracta de serveis d'allotjament, restauració i activitats de lleure oferides per agricultors i ramaders en els seus propis caserius. És una activitat complementària incentivada per l'administració agrària basca dins del seu pla estratègic rural.

No obstant això, cal fer un incís per precisar que a Navarra hi ha dues modalitats de cases rurals: a més de la casa en què l'agricultor ofereix allotjament i menjar, hi ha una altra que inclou la casa sencera. Són caserius o cases rurals que es lloguen senceres i s'anomenen així: Cases senceres.

Avui en dia són cent seixanta-dos els establiments dedicats al turisme rural al País Basc i dos-cents seixanta a Navarra, en aquests darrers s'inclouen les esmentades cases senceres.

Tots els titulars de cases rurals o agroturisme estan agrupats: la coordinadora basca s'anomena Nekazalturismoa (agroturisme) i la navarresa, Federación de Casas Rurales de Navarra. Aquestes associacions estan fent un gran esforç perquè els agricultors esdevinguin professionals de l'agroturisme i dins d'aquest objectiu, realitzen cursets de formació que van des de l'aprenentatge d'idiomes fins a la gestió administrativa, bo i passant per l'hosteleria, el turisme o la restauració de mobles antics, entre d'altres. Per exemple, aquest curs de restauració l'han fet a Navarra i ara molts caserius ofereixen un aspecte acurat i decorat com si fossin nous de trinca: baguls, arques i taules antigues han tornat a ser on eren, recuperades de l'oblit.

Els establiments gaudeixen d'una bona senyalització, però cal tenir present que, en pertànyer a dues comunitats autònomes diferents, els rètols anunciadors varien. Així, la indicació de la Comunitat Autònoma Basca queda senyalitzada com a Nekazalturismoa en uns rètols blaus en què apareix un caseriu. I a Navarra, per la seva banda, els indicatius són vermells i van acompanyats de la inscripció Casa Rural/Landaetxe. Són visibles en pistes i camins veïnals que condueixen als caserius.

Durant els mesos de juliol i agost, Setmana Santa i els ponts festius de tardor (temporada alta), gairebé la totalitat dels establiments agroturístics són plens. Però, a poc a poc i a mida que la gent va coneixent-los, els caps de setmana també registren una gran afluència d'agroturistes.

Per fer una reserva o simplement demanar informació, hom pot adreçar-se directament al caseriu o a les oficines d'informació que hi ha per tot el País Basc i Navarra. En el primer cas, el punt principal d'informació és al poblet biscaí de Garai i rep el nom d'Oficina de Coordinación del Programa de Agroturismo, que també aprofita per assessorar els agricultors. El telèfon de contacte és el (94) 620-11-63 o 620-11-88 i el número de fax és el (94) 620-06-66. Pel que fa a Navarra, hi ha la Central de Reservas, situada en els locals de l'Oficina de Información y Turismo del Govern de Navarra. El seu telèfon és el (948) 22-93-28.

En darrer lloc, cal assenyalar que en les dues comunitats s'han editat catàlegs-guia d'agroturisme, que es poden sol·licitar en els telèfons esmentats. En aquestes guies, se'ns expliquen els establiments existents, les places disponibles i els preus.

Agroturisme i economia

L'agroturisme és, sense cap mena de dubte, una activitat econòmica. És una activitat econòmica complementària a l'activitat principal del camp, però molt important si tenim en compte les xifres que es mouen any rera any. L'any 94, per exemple, els establiments de la Comunitat Autònoma Basca van tenir un negoci de 200 milions de pessetes, que corresponen a conceptes d'allotjament, de restauració i de venda de productes alimentaris casolans.

Directament s'aprecïen uns efectes beneficiosos en els agricultors però, a més, l'agroturisme ha comportat la rehabilitació del patrimoni arquitectònic (els caserius), ha reactivat l'economia local de molts pobles petits (l'ús de la mà d'obra familiar), ha impulsat la comercialització directa dels productes agroalimentaris i artesans i fins i tot ha reconegut el paper fonamental que desenvolupa la dona en el món rural. De fet, la majoria d'encarregats dels caserius són dones.

A tot això cal afegir la dignificació del paper de l'agricultor dins la societat. Ja ens ho ha indicat Joxepi Miura en la seva entrevista, hem passat a tenir valors envejats per molta gent quan el camp sempre ha estat la "germana pobra".

El tipus de client

Any rera any, amb l'objectiu de millorar el servei i d'obtenir informació diversa, els propietaris de les cases rurals lliuren uns qüestionaris als clients. Bona part dels visitants tenen molt bona opinió sobre la qualitat dels equipaments, de la neteja, dels serveis, del preu. Però el millor baròmetre per mesurar l'opinió del client és la repetició de l'experiència. El grau de fidelitat és elevat. Així ho demostren les enquestes i així ho assenyalen els agricultors mateixos, que veuen com els clients tornen i fins i tot ho recomanen als amics.

Les enquestes revelen que els agroturistes normalment van en parella, en família i amb amics. Al mateix temps, és gent jove: el 66% són menors de 35 anys. Només un 2% supera els 65 anys. El nivell d'estudis dels usuaris és elevat i les professions són de caire liberal, tècnics mitjans, administratius i empresaris.

Per procedència geogràfica exterior, hi ha dos punts de referència destacats: Barcelona i Madrid. Tot i així, també hi ha una clientela de la terra, que es situa al voltant d'un 25%.