El santuari d'Arantzazu i la llengua

 

Des que la imatge de l'Andra Mari (Verge Maria) es venera en aquesta muntanya, l'any 1468, el Santuari d'Arantzazu ha estat totalment immers en el poble senzill que ha parlat la llengua basca. Per ningú no és desconegut que l'euskera ha estat al llarg dels segles una llengua sobretot parlada. I la influència dels predicadors populars en el manteniment i l'enriquiment de la llengua ha resultat indiscutible. Arantzazu ha aportat els seus missioners populars, que han estat els grans mestres de la llengua per al poble que no tenia accés a la literatura escrita. En aquest sentit, cal esmentar l'Escola de Missioners de Zarautz, tots ells educats a Arantzazu. Juan Antonio Ubillos, Pedro Antonio Añibarro i Juan Mateo Zabala són alguns dels noms propis que han deixat escrits els seus sermons com a patrimoni important de la llengua.

L'atracció d'Arantzazu ja neix en el romancer basc i fins i tot en literats i poetes sudamericans -recordem la transcripció de textos euskèrics antics a càrrec de Juan de Ayllón o Sor Juana Inés de la Cruz. Continua la tradició amb la literatura derivada dels esdeveniments al voltant de la imatge de l'Andra Mari (la coronació, el patronatge). Però hem d'arribar a mitjan segle XX per veure la influència determinant d'Arantzazu en la literatura d'Euskal Herria.

La millor època d'Arantzazu en relació amb l'euskera són els anys en què neix l'anomenat Egutegi, el calendari-tac que representa gairebé l'única lectura de moltes famílies basques en la seva llengua. Algunes edicions van arribar als vint mil exemplars. Actualment, després d'haver commemorat les noces d'or, l'Egutegi segueix present en la vida de més de dotze mil famílies.

Aquells també són els anys de Salbatore Mitxelena, poeta i escriptor que viu i retrata apassionadament tota l'època de postguerra. És el període en què els estudiants de Teologia d'Arantzazu publiquen força obres a la col·lecció Kulixka i en tradueixen moltes més d'altres llengües. Són els anys del naixement de la revista cultural de Jakin que, després d'algunes transformacions, s'estableix com una publicació rellevant dins de la cultura basca. És l'època en què Arantzazu arriba a la ràdio i construeix una presència euskaldun inèdita o gairebé única en els mitjans de comunicació. Difícilment es pot oblidar la revista Arantzazu, publicació bilingüe que ja du setanta-cinc anys de cultiu de diversos temes religiosos en euskera i que avui gaudeix d'una distribució de catorze mil exemplars a tot Euskal Herria.

El Santuari d'Arantzazu és, a més a més, un lloc simbòlic per a l'euskera. L'any 1956 Euskaltzaindia, l'Acadèmia de la Llengua Basca, va convocar a Arantzazu el primer congrés de la postguerra i el 1968 els lingüistes van tornar a reunir-se aquí per iniciar el procés d'unificació de la llengua. Qualsevol persona que conegui la literatura basca trobarà familiars noms com Julian Alustiza, Luis Villasante (president d'Euskaltzaindia durant molts anys), Joseba Intxausti, Joxe Azurmendi, Juan Mari Torrealday o Bitoriano Gandiaga.

Avui en dia Arantzazu es troba totalment lligat al poble euskaldun i viu en euskera tota la seva litúrgia i tota la seva presència en el mitjans de comunicació social. Arantzazu i la llengua basca han estat i estan íntimament relacionats.

Pel que fa a la Conferència Episcopal Basca, cal dir que sempre ha estat molt estranya la distribució de les diòcesis basques en diferents províncies eclesiàstiques. En cap moment, totes les

diòcesis basques han pertangut a la mateixa província eclesiàstica. No obstant això, entenc que la importància està en la col·laboració permanent dels bisbes de totes les diòcesis i que avui tots mantinguin aquesta intenció. Tots els bisbes signen conjuntament els grans documents.

És cert que el poble cristianament compromès difícilment entén, per exemple, que tots els seus bisbes no siguin bascoparlants (tothom recorda el problemàtic nomenament de Ricardo Blázquez com a bisbe de Bilbao); això s'interpreta com una manca de reconeixement de la identitat nacional basca per part de la jerarquia.

 

Iñaki Beristain

conseller provincial del Monestir d'Arantzazu


This page hosted by Get your own Free Home Page