El CAT i la música tradicional catalana

Tradicionàrius és el nom que identifica el festival de música tradicional que cada any, durant el primer trimestre de gener a març i tots els dijous i divendres, se celebra al CAT Centre Artesà Tradicionàrius a la vila de Gràcia.

Potser ara trobem prou normal sentir i escoltar música folk, tant en concerts com a la ràdio i a la televisió. Però si ens situem a les dates del naixement de Tradicionàrius, a la darreria dels anys vuitanta, veuríem que la situació d'aquest tipus de música a casa nostra era molt precària. No hi havia gairebé cap producció discogràfica i els festivals-mostra que es feien al llarg de l'any se celebraven des d'una posició de reductes militants, d'autèntica resistència. Però aquesta era una situació que no responia a la realitat, ja que sempre hi ha hagut gent que ha dirigit els seus esforços a la recuperació i el treball en el món de la música tradicional. Hi havia la gent i faltaven els mitjans que potenciessin i divulguessin la música.

Per això un grup de músics de diferents formacions musicals va posar-se d'acord per tal de gestionar el projecte d'un cicle de concerts al Centre Cívic l'Artesà, amb l'atenció de la premsa i dels mitjans d'informació en general.

Aquelles primeres sessions convocades al mateix bar de l'Artesà van reunir més públic del que es podia preveure i ben aviat vam adonar-nos que la fórmula podia interessar a un sector més ampli de públic. Va haver-hi una remodelació de l'estructura del festival, ja que es va pensar que calia interrelacionar dos grups de públic que en principi estaven dissociats: el públic de concert i el públic de ball. Per això es va concretar la fórmula concert-ball folk, que és l'estil que s'ha consagrat fins avui mateix i que ha convertit el festival en aquest punt de referència musical a Barcelona.

L'evolució del sector folk ha anat creixent des d'aleshores, tant en nombre de grups musicals com de produccions discogràfiques. Això també s'ha traduït en un augment de públic i, evidentment, en la incidència en els mitjans de comunicació.

En l'edició que estem preparant ara mateix, la desena ja, comptarem amb la participació de més de quaranta grups musicals i es presentaran públicament deu produccions discogràfiques que responen al treball d'aquests mateixos grups, molts dels quals formats per compositors ben joves. Aquesta nova nissaga de músics ha trobat en la música tradicional la seva forma d'expressió i ha demostrat, una vegada més, que la música d'arrel és una base inesgotable d'expressió i de renovació.

Un altre gest importantíssim que ha generat el Tradicionàrius és la seva expansió geogràfica. En aquests deu anys de funcionament han sorgit una multitud de programacions escampades arreu dels Països Catalans; des del Tradicionàrius a la Pobla de Segur, el Solc al Lluçanès, L'Hort de la Música a Roquetes (Tortosa), el Tradicionàrius a Sa Pobla (Mallorca), el Tradicionàrius a l'Horta Sud (València), fins a arribar a prop d'una cinquantena llarga de poblacions.

Cal dir que tot aquest procés quedaria coix i en una situació de fragilitat sotmesa al vaivé de la moda, si no hagués anat acompanyat d'unes propostes de continuïtat i d'estabilitat que s'han anat gestant durant aquests mateixos anys.

Primerament cal dir que la manca d'indústria discogràfica va abocar-nos a una explícita invenció mínima d'indústria. D'aquí surt l'editora TRAM, que ha publicat prop d'un centenar de referències i ha configurat així un catàleg sonor importantíssim que ha permès als grups musicals d'entrar i promocionar-se en ràdio i televisió. Ha estat una lluita desigual, si la comparem amb el potencial de les grans multinacionals, però és evident que existeix un públic interessat en aquest tipus de música i que cal omplir aquest espai.

En l'apartat de metodologia i formació musical, també és remarcable l'existència de l'Aula de Música Tradicional. Aquí també hem de dir que partim ben bé de zero i hem d'anar estructurant uns paràmetres d'ensenyament dels instruments musicals tradicionals. És de gran importància la transmissió directa, de vells a joves, que hem trobat i que ha funcionat fins ara, però actualment el volum de músics que s'han incorporat al sector demana que existeixin uns mètodes d'ensenyament i uns criteris unificats. No tenim mètode i, per tant, també l'hem de crear.

La tercera aportació al sector ha estat la creació d'un centre estable de música folk, amb una programació regular al llarg de l'any, no tan sols com a cicle o festival. D'aquí neix el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, que aprofita la simbiosi establerta entre música tradicional, el centre cívic L'Artesà i la vila de Gràcia.

El CAT comença a treballar el setembre de l'any 1993 amb l'objectiu de ser una sala de difusió artística, amb una programació estable i especialitzada en la línia d'esdevenir un veritable centre de promoció de la música folk. El CAT vol connectar tots els aspectes relatius a la creació, formació, producció i distribució.

No es pretén, des del CAT, establir càtedra del que és la música tradicional, ja que és un concepte molt ampli en què intervenen molts sectors. La incidència que proposa el CAT és en el terreny de la difusió. Servir d'eina per al públic i per als mateixos grups musicals. Difusió especialitzada, música de reelaboració que parteix de la música tradicional del país i s'adapta a una concepció actual. El CAT també és una porta oberta a totes les iniciatives que es puguin produir relacionades amb la música folk.

Per tot això, ens resulta molt gratificant donar cabuda a aquest 1 Festival de Música Folk Basca a Barcelona que hem programat conjuntament amb la vostra revista De Bat a Bat. El Festival ens oferirà l'oportunitat de tastar la realitat de la música folk que s'està fent en aquests moments al País Basc de la mà dels grups més actius i importants. A més a més, servirà per apropar dues formes de treballar la música tradicional i per conèixer les seves especificitats. n

Jordi Fàbregas

Músic i director del Centre Artesà Tradicionàrius.

This page hosted by Get your own Free Home Page