Jean Haritxelar, President d'Euskaltzaindia: "Els euskalduns hem de seguir tenint paciència"

Jean Haritxelar dirigeix Euskaltzaindia, l'Acadèmia de la Llengua Basca, institució que s'encarrega d'actualitzar l'euskera, de recollir tota la seva riquesa i de dictar les normes que regeixen l'euskara batua o llengua basca unificada. Home corpulent i aficionat a la pilota, les seves paraules brollen com una remor constant, però no dubta a cridar quan creu que ha de ressaltar o aclarir alguna idea.

Com explicaria a un català què és Euskaltzaindia i quines són les seves funcions?

Euskaltzaindia és una institució que tracta d'enfortir l'ús de l'euskera i especialment de normativitzar-lo. La normativització de la llengua va començar fa vint anys amb un gran congrés que va celebrar-se al santuari d'Arantzazu (Guipúscoa). En aquest congrés va decidir-se que calia crear l'euskera batua o unificat.

Va haver-hi grans discussions, perquè calia decidir i especificar quins serien els nexos entre els diferents dialectes (euskalkis en basc) i la llengua estàndard. A Arantzazu va decidir-se que era necessari crear l'euskera unificat, perquè seria la millor eina i la mesura per escriure en euskera. L'euskera estàndard és la llengua que s'utilitza a les escoles, a l'ensenyament i als mitjans de comunicació.

Nosaltres no refusem els diferents dialectes de la llengua basca, però a l'hora d'escriure cal utilitzar l'euskera estàndard. No hem d'oblidar que la riquesa de l'euskera resideix en els seus dialectes. Jo sóc de Baigorri, a la Baixa Navarra, i parlo com es parla allà, però no escric com es parla a Baigorri.

Hem donat un pas endavant molt important i crec que després de 25 anys hem aconseguit que la majoria d'euskalduns (bascoparlants) acceptin l'euskera unificat. No hi ha dubte que la llengua estàndard està assentada fermament entre els euskalduns, sobretot en els més joves, ja que són els que s'han alfabetitzat en euskera.

La funció principal d'Euskaltzaindia és crear l'euskera estàndard i decidir quines seran les regles que el regeixin. Però aquesta no és l'única funció. També treballem en la recuperació de tota la riquesa històrica de la llengua basca, fem diccionaris, intentem de fer arribar l'euskera a camps que encara no ha abraçat.

No creu que moltes de les decisions d'Euskaltzaindia són estranyes per a molta gent? No s'actua a voltes contra els costums i les actituds de la gent?

No ho crec. Euskaltzaindia treballa sobre set províncies (Guipúscoa, Biscaia, Àlaba, Navarra, Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra) i hi ha gent que sempre pensa que les decisions que prenem van contra el seu dialecte. Però com ja va dir clarament Mitxelena el 1968, cadascú ha de donar el que té i, alhora, deixar-ho.

Hi ha gent que acusa Euskaltzaindia de construir l'euskera unificat basant-se només en el guipuscoà i en el labortà i deixant de banda la resta de dialectes.

No, no s'han abandonat, sobretot en el diccionari. En la construcció de la llengua estàndard hi ha participat molta gent que parla diferents dialectes de l'euskera i hi ha hagut un consens. No hem actuat contra certs dialectes, ja que l'euskera unificat els necessita tots.

Segons vostè, l'ampolla de l'euskera està mig plena o mig buida?

Mig plena, sens dubte.

El Govern francès no ha signat el Pacte Europeu a favor de les llengües minoritzades, perquè diu que el francès és l'única llengua oficial de França.

Per mi l'actitud de França és contrària a les llengües petites. Ja he dit clarament que estic en contra d'aquesta actitud. El 1992 els francesos van canviar la Constitució perquè el francès fos l'única llengua oficial. Els francesos van prendre aquesta mesura per aturar l'expansió creixent de l'anglès, però encara no s'han adonat que no hi ha res a fer contra l'anglès. Per altra banda, han obrat contra nosaltres, contra les llengües petites.

Cal canviar la Constitució francesa. Nosaltres ja vam proclamar fa tres anys a Biarritz que l'euskera havia de gaudir al País Basc Nord de la mateixa cooficialitat que té a la CAB. Malgrat que fins ara no ens hagin fet cas, ho seguirem demanant. Potser aleshores jo ja no dirigiré Euskaltzaindia, però ben segur que algun dia ho aconseguirem.

L'Europa dels Estats o l'Europa de les regions? Com veu el paper de nacions com Euskal Herria o Catalunya a Europa?

Cal eliminar els Estats-nació i realçar el paper de les regions. Si volem construir una Europa única i unida, no ho hem de fer amb l'Estat-nació vigent i sí que hem de tenir en compte les regions. Cal construir l'Europa del futur partint de les identitats pròpies de cada regió.

Pel que fa a la consciència lingüística, sent enveja sana dels catalans?

Jo crec que els catalans tenen més facilitats, perquè el català és una llengua romànica. L'euskera, en canvi, no ho és i l'assimilació és més difícil.

Els bascos hem de tenir clar que hem de donar prioritat a l'euskera. La segona llengua seria el castellà al País Basc Sud i el francès al País Basc Nord. En aquest cas, la tercera llengua seria el francès al Sud i el castellà al Nord. En el nostre poble tenim tres llengües i les tres són nostres. El que cal fer és donar prioritats i per mi és l'euskera qui té prioritat. Hem de defensar el que és nostre, la nostra llengua. No hem d'estar a mercè del castellà i del francès. En el meu cas, la primera llengua és l'euskera, sé també el francès perquè vaig fer els estudis en francès i sé el castellà perquè també he estudiat en castellà. Sóc posseïdor de tres idiomes i per mi, això és riquesa. Dins d'aquesta riquesa, l'euskera és la primera.

Molts dels personatges públics i polÍtics de Catalunya parlen en català als mitjans de comunicació, encara que no siguin mitjans de comunicació autonòmics. Al PaÍs Basc, no obstant això, els personatges públics i els polítics tendeixen a parlar en castellà.

Molts cops es tracta d'un problema pràctic. Si algú parla en català, jo l'entenc perfectament sabent el castellà. Però si jo parlo en euskera, no m'entendrà ningú. Crec que també cal respectar l'altri. Euskaltzaindia parla sempre primer en euskera, parli on parli. Donem prioritat a l'euskera, però també fem un petit resum en un altre idioma perquè ho entengui la resta.

Alguna vegada ha estat menyspreat per parlar en euskera?

Mai. Això sí, no hem d'oblidar que temps enrere es pensava que parlar en euskera era sinònim de gent rural. Avui en dia, però, els professors d'universitat parlem en euskera sense cap tipus de complexe ni de vergonya. L'euskera pot anomenar totes les coses i és universal, no es redueix a una llengua pròpia de la gent rural.

No creu que els dirigents donen diners a Euskaltzaindia com si es tractés d'almoina?

Els dirigents ja saben que han de donar-nos diners, però hi ha molta diferència entre el que ens haurien de donar i el que ens donen, sobretot pel que fa a entitats del País Basc Nord. En una situació normal haurien de donar-nos tots els diners que necessitem.

Vau signar el protocol dels ajuts ecònòmics de 1997 a les oficines del projecte Guggenheim. Veient tot els diners que hi ha invertits allà, no creu que és una broma de mal gust?

Jo vaig ser director del Museu Basc de Baiona i no tinc res en contra del Guggenheim. Només dic que l'euskera també ha de rebre allò que es mereix. Crec que hem d'aprofitar les oportunitats com el Guggenheim. La cultura és universal, l'euskera també, i hem d'aprofitar aquestes eines per expandir i donar a conèixer la nostra cultura a la resta del món.

Darrerament es parla molt sobre les noves tecnologies: Internet, la televisiÓ digital Quin és el lloc de l'euskera davant d'aquestes novetats?

Cal expandir l'euskera per Internet, cal utilitzar l'euskera a la televisió digital... Com deia Etxepare, Euskara jalgi hadi kanpora! (Euskera, surt enfora!) i això pot assolir-se a través d'Internet i de la resta de noves tecnologies. Euskaltzaindia i l'euskera han de ficar-se de ple a les tecnologies modernes per tal d'assolir la seva expansió.

La cadena autonòmica exclusiva en euskera, ETB1, es fonamenta en tres principis: l'esport, els programes infantils i la producciÓ pròpia. Creu que aquest és el camí encertat?

Amb l'esport s'aconsegueix atraure la majoria d'audiència del País Basc i pot ser una eina vàlida perquè la gent que no sap l'euskera s'hi acostumi. Els programes infantils són fonamentals, perquè els nens estan en una edat crucial i els oferim televisió en euskera. Els nens són el nostre futur i està bé que els oferim els seus programes en euskera. ETB1 fa una bona tasca, però crec que no treballa adientment la producció pròpia.

Fa poc que ha estat a Wyoming. Es troba l'euskera en vies d'extinció a Amèrica?

Per desgràcia crec que sí, perquè cap euskaldun ja no se'n va a viure allà. Si els euskalduns d'allà es casen entre ells, la permanència de l'euskera està garantida. Però si es casen amb americans i americanes, l'euskera està comdemnat a desaparèixer.

L'euskera té fama de ser una llengua difícil d'aprendre. Aquesta fama està justificada?

Crec que això és cert, ja que l'euskera no és una llengua romànica i no és tan fàcil d'aprendre. La dificultat per aprendre euskera és un factor en contra, una feblesa, però hem d'assumir-la i crear els mitjans necessaris per facilitar-ne l'aprenentatge.

Per què creu que molta gent que entén l'euskera no el parla?

Primerament cal tenir en compte l'entorn de cadascú, ja que no és igual de fàcil parlar euskera a uns llocs com a altres. A més, hi ha més factors com la vergonya, el sentit del ridícul...

S'ha parlat molt del procés de normalitzaciÓ lingüística a l'administració. Malgrat que s'han donat moltes facilitats per aprendre l'euskera que necessita cada lloc concret, molts funcionaris no han obtingut el nivell d'euskera requerit. S'ha proposat fins i tot una amnistia...

En l'euskaldunització de l'Administració cal tenir presents dos factors: l'actitud del Govern Basc, que vol aconseguir aquest objectiu, i la resposta que ofereixen els implicats. Passa que aquests no entenen la necessitat d'aprendre euskera per servir i atendre els euskalduns. No assumeixen que viuen en un poble i que aquest poble té el seu idioma. És una espanyolada. Tenen una clara manca de consciència i de voluntat.

Fa poc el Tribunal per a Problemes de l'AdministraciÓ de Navarra ha dit que és il·legal i inconstitucional exigir l'euskera com a condició indispensable en els concursos de llocs de treball públics.

Això no és cert. La Constitució espanyola diu que el castellà és l'idioma de tots els espanyols, però que hi ha autonomies que tenen llengua pròpia, Navarra ha de respectar això.

En sentit contrari, darrerament han sorgit protestes per comdemnar la situació de l'euskera a la justícia. Els advocats euskalduns diuen que els traductors no recullen íntegrament el que els seus clients diuen en euskera.

Crec que assolirem aquestes coses a poc a poc. Les coses no es canvien d'un dia per l'altre. L'euskera guanyarà aquesta batalla i aconseguirà un espai propi en l'àmbit judicial. Amb la Universitat del País Basc passa el mateix: l'euskera guanya terreny a poc a poc, però alguns s'entesten en canviar les coses d'un dia per l'altre. Els euskalduns hem de tenir paciència. Fins ara l'hem tinguda i hem de seguir tenint-la.

Resultats de la segona enquesta sociolingüista sobre l'euskera

El govern basc ha donat a conèixer recentment les dades de la segona enquesta sociolingüista sobre l'euskera. La primera es va fer l'any 1991 i "De Bat a Bat" la va analitzar en el núm. 1 de la revista.

Quina valoraciÓ faria dels resultats de la Segona Enquesta Sociolingüista sobre l'euskera?

Primerament caldria ressaltar que mai no s'ha parlat tant l'euskera com ara. Segons l'enquesta, el 22% de la població d'Euskal Herria (Comunitat Autònoma Basca ­CAB­, Navarra i País Basc Nord) parla euskera, un 1% més que fa cinc anys. El percentatge dels que el parlen o l'entenen una mica també ha augmentat considerablement: cinc anys enrere eren 182.700 habitants i avui en dia, en canvi, ja són al voltant de 350.000. Pel que fa a monolingües castellanoparlants, el percentatge ha baixat un 7%. Malgrat això, cal tenir en compte que el castellà és el primer idioma de tres de cada quatre habitants més grans de 15 anys al País Basc.

Si analitzem els resultats per territoris, els millors resultats s'obtenen a la CAB i es veu clarament la influència i incidència de la política lingüística del Govern Basc, sobretot arran de la incursió de l'euskera en el sistema educatiu. A més, les previsions auguren que en els propers anys el percentatge de bilingües creixerà considerablement. A Navarra, els nivells de coneixement i d'ús s'han estabilitzat.

Les dades d'Euskadi Nord són preocupants.

Sí, així és. Segons l'enquesta, el procés de pèrdua de l'euskera, en lloc de suavitzar-se, ara s'accelerarà. Els resultats de l'enquesta han demostrat clarament la influència de les polítiques lingüístiques ja que, mentre que a la CAB el percentatge de bilingües ha pujat un 1%, al País Basc Nord ha baixat de manera preocupant. Al Nord no tenim polítiques lingüístiques i el percentatge de bilingües és menor entre la gent jove. Cal tenir en compte que les polítiques lingüístiques incideixen sobretot en els joves, que són els qui ara utilitzaran l'euskera i en un futur el transmetran als fills.

Però les enquestes no prenen en consideració la importància de les ikastoles i d'Ikas-bi al País Basc Nord, perquè només han preguntat als més grans de 15 anys. Avui en dia, al País Basc Nord, el 15% dels alumnes estudien en centres de Seaska (model D, íntegrament en euskera) o d'Ikas-bi (model B, algunes assignatures en euskera i altres en francès) des dels 11 als 15 anys. Jo crec que els alumnes que estudien en aquests centres seguiran estudiant en euskera i crec que això comportarà un canvi, encara que sigui petit, a favor de l'euskera.

This page hosted by Get your own Free Home Page