Miguel Martín: "Tractem de buscar, per sobre de tot, la diversió"

El Director del Festival de Jazz de Sant Sebastià de l'edició de 1996, Miguel Martín porta 19 anys vinculat al festival de jazz més veterà del País Basc. Ha estat director del certamen des de l'any 84 al 88 i de 1992 ençà ha tornat a dirigir el Festival, que enguany acompleix la seva trenta-unena edició amb la intenció, per sobre de tot, de divertir. No hi ha dubte que el seu màxim responsable és la persona més indicada per explicar-nos la història del capdavanter dels festivals de jazz.

El Festival de Jazz de Sant Sebastià és el degà dels que actualment se celebren a Europa. No va ser el primer. Va haver-hi festivals anteriors, però cap s'ha mantingut fins avui. El Jazzaldia va néixer per unir un interès cultural i un interès turístic, i sempre ha tractat d'acomplir aquestes dues obligacions. A Sant Sebastià i en general a l'Estat espanyol, hi ha molt poc jazz, tot i que els territoris del País Basc en siguem una mica l'excepció Així és que, d'alguna manera, durant anys i panys Sant Sebastià va ser un oasi al mig del desert. Ara no es pot seguir dient el mateix, perquè hi ha altres festivals, però el certamen basc proporciona una aglomeració de jazz que està molt per sobre de la demanda que existeix a la ciutat. D'altra banda, també ha esdevingut una tradició estiuenca, no tan sols per als donostiarres, sinó també per als aficionats al jazz que vénen de la resta de l'Estat.

Com recordes el naixement dels festivals de Getxo, Gasteiz i Baiona?

Getxo i Gasteiz van néixer sota l'empara del Festival de Sant Sebastià. Durant un temps el Jazzaldia va actuar com a nodrissa i proporcionava grups i infraestructura. Després, lògicament, els seus responsables van tendir a independitzar-se, bo i tractant d'esdevenir tan grans com han pogut. Amb Baiona, per exemple, tenim una gran relació. En realitat, els quatre festivals portem una filosofia molt diferent: Vitòria tracta de ser tot el més gran possible portant figures conegudes; Getxo es dedica al jazz europeu; Baiona es dedica al jazz tradicional, als estils primerencs del jazz; i nosaltres en canvi tractem de buscar, per sobre de tot, la diversió. Constituïm quatre aspectes del jazz.

Aquest estiu, la Pin Stripe Brass Band de Nova Orleans anirà amunt i avall pels carrers de Baiona, VitÒria i Sant Sebastià. Hi ha alguna relaciÓ entre els organitzadors durant la preparaciÓ dels programes?

No, enguany amb Vitòria ha estat una excepció. Normalment els grups ens fan saber si estan en tractes amb un altre festival de la zona; perquè Vitòria i Sant Sebastià mai no programen un mateix artista conjuntament. Però ens n'hem adonat massa tard i com és una marching band, el grup actuarà pel carrer; en conseqüència, res no passa per la coincidència. Ara, amb Baiona ha estat intencionat. És el festival immediatament anterior a Sant Sebastià i sempre que els grups entrin dins de la seva filosofia tradicional, tot allò que poguem fer conjuntament, ho fem. Amb Vitòria coincidim i col·laborem en altres coses, però mai en la programació.

A les darreres edicions del Jazzaldia els assistents han pogut assaborir la cuina del lloc d'origen d'alguns dels grups participants. Tastarem nous sabors en aquesta nova edició?

No hi ha una decisió concreta. Vam començar amb Nova Orleans, després van venir Texas i Nova Jersey. Enguany hi ha diverses possibilitats: una és Califòrnia, l'altra és tornar a Nova Orleans, ja que la primera nit la dedicarem a aquesta ciutat(24 de juliol, JAZZ BAND BALL: E.A.S.Y. Jazz Orchestra, Kermitt Ruffins, The Dirty Dozen, etc.) Alguna cosa farem, segur.

Si ens centrem en la mÚsica, com definiries el programa d'aquesta trenta-unena edició?

Diria que és molt internacional, perquè hi ha músics d'orígens molt diversos. Lògicament, hi ha molts nord-americans, però també europeus, japonesos, de pràcticament tota l'Amèrica Central: Cuba, Panamà, Puerto Rico. També de Veneçuela. Hi ha músics africans, de Ghana concretament. Crec que aquest any el Festival ofereix molt d'allò que la resta de tradicions musicals del món ha influït en el jazz. Hi ha una sessió que és una mica reincident sobre la influència més atractiva d'altres músiques en el jazz i és el concert de Lester Bowie amb la Brass & Steel (27 de Juliol). Lester Bowie va venir a Sant Sebastià l'any 87 acompanyat d'una de les seves formacions, la Brass Fantasy, i crec que va ser un dels millors concerts que s'han ofert mai a Sant Sebastià, va ser una autèntica festa. La Brass Fantasy és un conjunt d'onze membres i gairebé tots toquen instruments de metall -i percussió, és clar-, i enguany torna aquesta formació però augmentada amb set percussionistes del Carib i set steel drummers jamaicans, que barrejaran totes dues tradicions al repertori de Lester Bowie. Aquest concert va precedit del grup Trevor Watts Moiré Drum Music Orchestra, un sextet crec que absolutament desconegut a Espanya. El líder del grup és un saxofonista britànic, Trevor Watts, que prové del free, però que per a aquest grup ha seleccionat un trio ortodox del jazz: saxo, contrabaix i bateria. A més ha afegit tres músics ghanesos que toquen tot tipus de percussió africana i conjuntament fan un jazz enormement influït per la música africana. Aquesta sessió doble serà l'epítom del que creiem que serà el festival d'enguany: una mostra, no tan sols de jazz, sinó de jazz virolat per la influència de músics d'arreu del món.

En aquesta ediciÓ actua Celia Cruz amb Óscar D'León...

Bé. Encara que no sigui jazz -perquè és salsa-, ens agrada i ens semblen adients aquesta mena d'actuacions, bo i aprofitant a més que únicament oferiran tres concerts per aquest racó de món: el d'Antíbol (França) i els dos de Sant Sebastià.

Confessa'ns, com a amant del jazz, quin serà el concert que no passaràs per alt aquest estiu?

He vist molt de jazz aquest any i després del Festival em prendré un llarg repòs. Però dins del nostre programa el que no puc saltar-me és l'esmentat concert d'Hank Jones, i, tot i que no és jazz, Celia Cruz i la fabulosa orquestra de salsa d'Óscar D'León.

This page hosted by Get your own Free Home Page