El Clima mediterrani

No és fàcil parlar del clima dels Països Catalans en un article més aviat curt com aquest. Això potser sobta a més d'una persona. La idea que es té del clima mediterrani acostuma a ser errònia, ja que pràcticament mai una persona poc entesa no tindrà en compte l'orografia i la posició respecte el mar. Aquests dos factors són importantíssims i, fins i tot en algunes zones, de clima mediterrani, se'n respira poc.

Però, què s'entén per clima mediterrani? En primer lloc, la presència d'una estació seca; concretament el període estiuenc suposa dos o tres mesos d'absència de precipitacions regulars a bona part de Catalunya. Les excepcions són marcades per les zones nord i nord-est, com ara el Pirineu o la zona de les Guilleries i Collsacabra, on les pluges estiuenques marquen importants i regulars quantitats. És més: en àrees com el Ripollès o la Cerdanya, l'estació amb més precipitacions de l'any és, amb diferència, l'estiu. Pel que fa al País Valencià, a banda de les muntanyes del Maestrat, el període d'aridesa estival pot arribar als quatre o fins i tot als cinc mesos. A les Illes Balears, el període oscil·la entre els tres o quatre mesos.

La resta dels mesos de l'any són variats en funció de la zona. A l'àrea pirinenca la neu pot fer acte de presència a qualsevol època de l'any a les zones més altes. Durant l'hivern, i sovint també a la tardor i a la primavera, la neu pot arribar a les cotes mitjana i baixa. L'àrea pirinenca ofereix una regularitat de precipitacions gairebé atlàntica a la zona de la Val d'Aran.

En qüestió de temperatures, Catalunya registra unes estadístiques temperades, a excepció d'algunes planes interiors i al Pirineu, on són més extremades. La costa enregistra molt pocs dies de glaçada o fins i tot, alguns anys, cap.

I d'altra banda, podem establir una classificació de fenòmens genuïns dels Països Catalans? Veiem-ho. Les pluges torrencials de tardor són, sens dubte, l'aspecte més remarcable del nostre món mediterrani. El País Valencià és, en aquest sentit, l'àrea amb precipitacions més esfereïdores, seguida a poca distància per les Balears i per les zones costaneres de Catalunya. Les inundacions que es produeixen al Pirineu, a raó d'una per dècada, no són ben bé generades a la Mediterrània. La localitat de Xàbia, amb 872 litres per metre quadrat, és actualment el punt més plujós en 24 hores de tota la Península Ibèrica. Aquest punt del País Valencià té altres competidors pel que fa a dades de pluges torrencials. Al País Valencià mateix hi ha molts observatoris amb valors entre els 500 i els 800 litres en aquest període. La zona nord de les Balears sobrepassa en algun observatori les quantitats de 400 i 500 litres, xifres que s'assoleixen també en alguns punts del Principat.

Aquestes dades són pràcticament impossibles d'assolir a Euskadi, ja que els mecanismes de precipitació a l'Atlàntic donen pluges molt menys intenses i molt més regulars. És a dir, mentre que en alguns punts de la Mediterrània es poden assolir els totals mitjans anuals en uns pocs dies, a Euskadi calen mesos de pluges constants per arribar-hi, tot i que es registri alguna situació amb pluges properes als 200 litres per metre quadrat en 24 hores.

La neu, tot i no ser massa habitual a Euskadi, pot arribar amb facilitat a les zones baixes. L'àrea de Vitòria és la més procliu a enfarinar-se. Als Països Catalans, evidentment, destaca l'àrea pirinenca i més enllà les zones del Prepirineu, les Guilleries i el Collsacabra al Principat, l'àrea del Maestrat al País Valencià i la Serra de Tramuntana a les Illes.

Tots aquests fenòmens marquen d'una manera o altra el caràcter i la patologia de les persones. La influència del temps està provada i podem destacar sobretot l'efecte que tenen sobre la població els vents secs. Concretament la Tramuntana és la responsable de la fama que tenen els empordanesos (fama popular, és clar) d'estar "tocats per la Tramuntana" i aquesta sensació s'endinsa també en els caràcters de la gent de la Catalunya Nord. Per la seva banda, el vent càlid i sec procedent del sud i causant de pujades brutals de la temperatura a les costes del País Basc és el responsable de la irritabilitat de les persones que s'observa amb aquestes situacions meteorològiques peculiars.

En definitiva, la posició geogràfica atlàntica o mediterrània, l'orografia desigual i la latitud s'encarreguen de provocar dos climes completament diferents i amb molt poques similituds. Potser la semblança més gran, i tot i així depèn de la zona, és la relativa suavitat de temperatures durant l'hivern.

Per Francesc Mauri, l'home del temps de Televisió de Catalunya i de les Emissores de la Generalitat

This page hosted by Get your own Free Home Page