Euskera, la fi d'un misteri
Des de fa segles, l'origen de l'euskera ha estat un trencaclosques que ha atret l'atenció de filòlegs eminents a la recerca de respostes que ajudessin a desvetllar un dels enigmes més excepcionals de la filologia mundial: un idioma preindoeuropeu de classificació impossible. El 1996 es van fer públics dos treballs que han pretès demostrar les equivalències entre l'íber i el basc, fins El punt que un dels autors declara que la llengua que parlaven els bascos ara fa milers d'anys era la mateixa que utilitzaven els íbers, els tartessos, berbers i guanxes.
Si algú pensa que, per a un periodista, tractar temes filològics no li suposa cap tipus de trasbals, ans al contrari, que se li presenta com un àmbit agradable i distès, és que no coneix bé ni la feina periodística ni molt menys les acadèmies ni la Universitat. En concret, per tal d'informar sobre treballs que investiguen l'origen del basc cal que el periodista es blindi, ja que haurà de sentir tot tipus d'insults, menyspreus i desconsideracions que es llancen els qui afirmen que el misteri de la llengua basca s'ha desvetllat i els qui neguen validesa a aquests estudis. De retruc, el periodista queda esquitxat en aquest creuament de desqualificacions i si no fos pel blindatge, no es faria ressò d'una informació que creu interessant divulgar.
Dos treballs polèmics
Dos treballs han reobert la polèmica sobre l'origen de l'euskera. D'una banda, un equip de la Universitat d'Alacant al capdavant del qual hi ha Juan Luís Román del Cerro, professor de Filologia Hispànica a la Facultat de Filosofia i Lletres, recorre el nord d'Àfrica i el sud d'Europa a la recerca de la primera llengua prehistòrica europea, la que va ser antecedent de la família lingüística indoeuropea i que va donar origen, entre altres, a l'indoirànic, l'anatòlic, el grec, l'itàlic, el germànic, l'eslau i el cèltic.
Aquest estudi va començar-se a fer el 1994 amb el finançament de la Unió Europea, i de les 26.000 entrades toponímiques que portaven recollides l'estiu de 1996, s'havien formalitzat un conjunt de 25-30 morfemes que es presenten de forma constant en tots els indrets per on han passat. L'equip del professor Roman del Cerro ha viatjat pel Marroc, Tunis, els Apenins italians, els Alps francesos i diferents àrees de la Península Ibèrica zones de Castelló i del Pirineu català, la Sierra de Gredos, les Alpujarras granadines i el centre dels Picos d'Europa. El professor Del Cerro ha subratllat que la correspondència entre els topònims del nord i del sud mediterranis és tan forta que cal tenir en compte la hipòtesi que aquesta família lingüística es devia estendre des del Sàhara fins al nord d'Àfrica i d'aquí als països mediterranis de la ribera nord i més tard a l'Europa central.
L'equip de Román del Cerro ha treballat amb la hipòtesi que les migracions saharianes ocasionades per les glaciacions quaternàries, que van desertitzar el Sàhara, són l'origen d'aquesta comunitat lingüística preindoeuropea que ens va deixar com a herència un conjunt de topònims amb la mateixa base lèxica com ara/ard/, /ur/, /bisk/, /kar/, /mal/, /mur/, /tur/, /kal/ i /bid/, morfemes que pertanyen a noms relacionats amb la natura.
Però, a pesar que l'estudi d'una hipotètica primera llengua saharoeuropea podria aclarir si el basc i l'íber són dialectes d'aquesta llengua primitiva, si el basc és un dialecte de l'íber, si el basc és la mare de l'íber o si bé, per contra, en tre totes dues no hi ha cap relació, Román del Cerro no s'ha arriscat a assegurar que els dos pobles parlessin la mateixa llengua, sinó que més aviat ens trobaríem davant d'una estructura profunda lexicosemàntica o el que és el mateix, que en els seus orígens el basc i l'íber van pertànyer a una mateixa família lingüística preindoeuropea.
D'una altra banda, l'abril de 1996, Jorge Alonso García va publicar amb el nom de Desciframiento de la lengua ibérico-tartésica els seus treballs de traducció de textos en llengua íbera i tartèssica que ha fet a través de l'euskera actual. Alonso explica a De Bat a Bat que la recerca que està fent l'equip de Román del Cerro és el que ell va començar a fer ara fa vint-i-cinc anys, tot i que "sense subvencions", i assegura que el professor alacantí s'ha equivocat en algunes traduccions de textos ibèrics.
S'ha acabat el misteri
Entre el material que Alonso García presenta com a desxifrat hi ha uns cent textos que pertanyen, entre altres, a inscripcions funeràries, refranys alguns d'aquests esgrafiats en plats de ceràmica, una tradició que segons Alonso s'ha mantingut fins als nostres dies en algunes comarques de la Península Ibèrica, i traducció de ploms escrits en dos abecedaris: l'ibèric oriental (documents trobats al País Valencià, Principat i sud de França) i tartèssic o meridional (sud de Portugal, Andalusia, Castella-La Manxa i alguns territoris valencians).
Jorge Alonso explica que després del seu estudi ja no es pot parlar de "misteri" pel que fa a l'origen de la llengua basca i descarta definitivament les teories que havien explicat que l'euskera podia ser l'idioma que parlaven els caçadors de Cro-magnon o pobles caucàsics que s'havien instal·lat en la prehistòria en l'actual Euskadi. Alonso afirma que són "especulacions sense cap valor" ja que, segons explica, els pobles protoibèrics d'origen africà van penetrar en la Península Ibèrica a través de l'estret de Gibraltar en el sisè mil·lenni abans de la nostra era a causa de la dessecació del Sàhara.
Entre les proves que presenta Alonso García per sustentar aquesta hipòtesi hi ha el paral·lelisme entre l'art rupestre llevantí i el saharià, coincidències religioses i les afinitats genètiques estudiades pel catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, Antonio Arnaiz Villena, que dirigeix el grup d'immunologia de l'Hospital Doce de Octubre de Madrid. Però allò que Alonso destaca especialment són les semblances entre el berber, l'euskera i l'ibèrico-tartèssic, que ell assegura que es tracten de la mateixa llengua. Això ja ho ha vingut defensant la hipòtesi del basco-iberisme, però Alonso García considera que amb els seus estudis es pot dir definitivament que l'euskera actual és l'idioma que parlaven els habitants dels pobles ibèrics i tartèssics descendents dels saharians emigrats i que, segons ell, "per la Providència" s'ha preservat fins avui dia en boca de "l'únic poble neolític" que va poder sobreviure als efectes de la romanització: els bascos.
La presència romana en el territori ocupat per íbers i tartessos va significar l'extinció paulatina de la seva cultura i llengua. Segons la teoria de Jorge Alonso García, aquella llengua ha perdurat fins avui a través de l'euskera, llengua que, per a Alonso, "l'Estat espanyol hauria d'exigir que s'estudiés en els nivells educatius com es fa amb el grec i amb el llatí". En aquest sentit, aquest autor recorda els nombrosos vocables bascos que hi ha en el castellà com ara "a tenor" o "saldo" i la influència del basc en la fonètica espanyola.
D'origen berber
Jorge Alonso explica que, tot i haver nascut a Valladolid (1934), es va traslladar al País Basc quan la seva família hi va emigrar. A l'escola hi havia companys que parlaven euskera i això va familiaritzar-lo amb aquesta llengua. Posteriorment va venir a Barcelona, ciutat on viu des de fa algunes dècades. En alguns viatges fets per Alonso a regions berbers va fixar-se que la llengua li sonava familiar. En aquest sentit, assenyala que les converses berbers que sentia als socs de ramat a les cabiles de la regió algeriana de Constantina van transportar-lo als mercats de Navarra o Guipúscoa, tot i que deixa clar que un basc i un berber no s'entenen.
En el seu llibre, Alonso explica que la toponímia del Magrib és familiar a qualsevol coneixedor de l'euskera. Llacs, rius i muntanyes tenen ressonàncies basques i, el que és més important, paraules com "pare", "mare" o "aigua" que són les que utilitzen els lingüistes per a l'estudi de semblances entre llengües de la mateixa família són força semblants. Alonso assegura que ha trobat 300 homònims entre basc i berber i posa l'exemple del terme "urti" (terres de regadiu) i "igar" (terres de secà), que en basc corresponen a "urtsu" (aquosos) i "igar" (sec). I en aquest sentit es fa ressò dels estudis del filòleg català Joan Coromines sobre l'origen berber de noms de llocs, tot i que Alonso precisa que, pel que fa a la toponímia pirinenca, Coromines "no tenia una visió global" i per això va creure que eren pobles berbers i no pas ibèrics.
Rebuig al basco-iberisme
Alonso García posa l'èmfasi en l'africanitat dels pobles ibèrics i nega cap lligam de l'íber amb les llengües del tronc ari. A més, segons els seus desxiframents, que ha dut a terme tot prenent com a base l'euskera, les diferències entre paraules ibèriques i tartèssiques són molt poques i bàsicament localitzades en matisos de vocals. En aquest sentit, Alonso assenyala que el desxiframent ha estat possible perquè l'euskera a penes ha evolucionat en vint segles.
Aquestes teories de Juan Román del Cerro i de Jorge Alonso García han estat criticades per diferents professors de llengua basca i per membres d'Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca). Així, quan el 1993 va sortir publicat el llibre del professor Román del Cerro, El origen ibérico de la lengua vasca, Enric Knörr i Borràs, catedràtic d'Euskera a la Universitat del País Basc (Vitòria), va qualificar-lo de "fiasco", tot rebutjant el corrent històric que ha volgut demostrar l'homogeneïtat bascoibèrica en tota la Península i sud de França. Knörr, que va apuntar que moltes de les equivalències del professor alacantí estaven equivocades a causa del desconeixement que tenia de la llengua basca antiga i moderna, s'ha inclinat per dir que íber i basc van ser llengües veïnes, però diferents, i que com a conseqüència d'aquest veïnatge hi ha paraules i trets morfològics i fonètics comuns com el mot ibèric "ili" (ciutat), que segurament és la basca "(h)iri" o "(h)uri".
En aquesta línia, Ibon Sarasola, professor d'euskera a la Universitat de Barcelona, sol·licitat per aquesta revista perquè valorés el treball de Jorge Alonso García, és molt clar: "Ni m'he llegit el llibre ni penso fer-ho". Sarasola qualifica els treballs que han establert semblances entre l'íber i el basc com "fantasies" i es pregunta quina autoritat té Alonso García per tractar aquests temes. Segons Sarasola, fins que no es trobin documents escrits en euskera de fa 3.000 anys no es podrà fer cap comparació.
Alonso García afirma que si no hi ha documents escrits en euskera és perquè les persones que vivien a la zona de l'actual País Basc la part més humida i boscosa "eren més incultes" que altres ibèrics. Així mateix, entre els pobles que Alonso García esmenta com d'origen saharià i, per tant, de llengua semblant a l'euskera, hi ha els extingits guanxes, a les Illes Canàries, i subratlla que en la toponímia d'aquelles illes hi ha el rastre de la presència nord-africana.
En defensa pròpia
Alonso García defensa els seus treballs i afirma que a causa de certes "vanitats nacionalistes" es rebutgen fets històrics i s'inventen orígens i vincles. Alonso recorda els estudis genètics que fan diversos grups de recerca en hospitals de Madrid, Sant Sebastià i Alger a través dels gens HLA, que serveixen per identificar i diferenciar poblacions i persones, i que indiquen que els bascos estan més emparentats amb algerians i espanyols que amb altres europeus, la qual cosa reforçaria la tesi de l'africanitat dels bascos i de la seva llengua. En aquest sentit, Antonio Arnaiz Villena, cap d'immunologia al Doce de Octubre de Madrid, ha destacat que les dades que posseeixen, després de dues dècades de recollida de mostres, resulten que els bascos representen un aïllat genèric relatiu procedent de la població paleonord-africana inicial.
Pel que fa a les crítiques relacionades amb la seva condició de "filòleg vocacional", Jorge Alonso que va exercir professionalment com a cap de personal de la Marina americana, a IBM i com a director de personal de KodaK, S.A., activitats que va abandonar per dedicar-se exclusivament a la recerca històrica assenyala que aquestes procedeixen d'un món acadèmic "on el dogma és autoritat" i defensa la rigorositat del seu treball, tot i que subratlla que "si m'he equivocat en alguna cosa, rectificaré, però si més no que es llegeixin els meus estudis".
Des que el llibre va sortir publicat l'abril de 1996, Jorge Alonso l'ha presentat en diversos actes. A Euskal Etxea de Madrid i de Barcelona, el maig i el novembre de l'any passat, i a l'Ateneo de Madrid el darrer mes de l'any en companyia del catedràtic Antonio Arnaiz Villena. Però l'obra no ha tingut gaire ressò ni difusió com assenyala un representant de Mainer Til editores, editorial barcelonina encarregada de la publicació del llibre.
Jorge Alonso reconeix que el nom de Mainer Til editores ha posat a la col·lecció inaugurada amb el seu llibre - Civilizaciones y misterios de España - no ha estat gaire encertat des del punt de vista de màrqueting i que aquest simple detall pot fer que moltes persones "ni tan sols obrin el llibre". El representant de l'editorial és molt clar: "aquesta ha estat la primera i segurament l'última obra que publiquem d'aquesta col·lecció". Així mateix, la Fundació Tartesos, creada per Mainer Til editores per tal de promoure la recerca de la cultura tartèssica, també es pot dissoldre pròximament.
Alonso lamenta que la "intolerància" d'alguns acadèmics, els "prejudicis" envers una paraula -"España"- i la seva condició d'home desvinculat de la Universitat siguin els motius de rebuig dels seus estudis. "El temps em donarà la raó", afirma, tot i que l'únic que demana és que les crítiques se li facin pel contingut de la seva recerca. Que no sigui filòleg amb títol, per a ell no és cap problema. A començament d'aquest segle, un catedràtic de química i enginyer industrial anomenat Pompeu Fabra es va convertir en el pare de la gramàtica i de l'ortografia catalanes normativitzades.
Selecció de paraules ibèriques tradüides dels textos ibèrico-tartèsics
Íber Basc Català
Abiu Abiu Impuls
Ageri Ageri Prova, testimoni públic
Ane Ene -Me, a mi, per a mi
Atu Atu Mobles, mobiliari
Bare Bara Parada (verb baratu)
Bastes Baster Racó, lloc, comarca
Bei Bei Vaca
Bios Biotz Cor
Bones Bono Bo
Ditu Deitu Cridar, portar a un altre lloc
Durdirs Durduri Nerviós, inquiet
Ediar Eder Formós, bell, bo
Edur Edur Neu
Enie Enia El meu
Eske Eske Petició, reclamació
Eta Eta I (conjunció)
Gaibi Gabe Sense, mancat de
Gosa Gosa Reposar (les aus)
Icer Izar Estrelles
Igan Igan Passar, traspassar, pujar
Iun Jaun Senyor, noble
Lebana Lebain Contribució, taxa, impost
Lo Lo Somni
Nece Nexar Plor, queixa
Oba Obe Llit, jaure
Ora Ora Gos
Seites Seiatu Intentar, assajar, esforçar-se
Sis Ziz Moneda
Tiaigis Tegi Dipósit, lloc
Ura Ura Aigua
Usei Usai Perfum, aroma, olor
Selecció del Diccionari de paraules tartèssiques traduïdes dels textos
Ìber Basc Català
Aak Aak Aquells
Aba Eba Temps del verb degollar
ader adar Branca, persones del mateix arbre genealògic
Ai Ai Tant de bo!
Baku Baku Mercat, reunió
Ce Etxe Casa
Cen Zen Difunt
Doba Doba Salsa feta amb vi
Ebueni Eburni Infern
Eiar Eihar Consumir, assecar
(E)rai Erri Poble, país
Esno Hizno Parauleta
Ganitos Gañetu Agregar-se, unir-se
Goga Gogo Ànima, esperit
Igan Igan Pujar (els preus)
Nai Nai/Nahi Voluntat, manament
Oir Oiun Crits, clamor
Ona Ona Aquí, en aquest lloc, en aquest moment
osun Oztun Gelat, molt fred
Urba Urbatu Pou, llac, lacuna
Selecció de modismes expressions ibèriques
Ìber Basc Català
Abaraildur ilunabar Crepuscle, fer-se de nit
Aikase Aikase Lloc on reposa el ramat
Baitesgui Beitegi Vaca amb cria
Basarte Basarte Entre els boscos
Bericar berekari Amic dels animals
Edurte Edurte Temporada de neu
Garokan Garokoan Tot pujant
Nebarinri Nabarreria Poble pla
Orku orku, orko D'allà
Uerilo uar-ill Aigües tèrboles
Selecció d'expresions i modismes tartèssics
Tartèssic Basc català
Abageon Abegi-on Crepuscle, fer-se de nit
Aide ur aide-ur Parents directes
Dorsi Dirutze Quantitat de diners
eroli eroale Que suporta
gotor gotor Animal ben dotat
ilona elhon Conversa agradable
ogiti ogite Època de collita
uceosaon otsean A tothora
ula ula D'aquesta manera
ulako ulako A l'estil de, semblat a
uoril urill Aigües tranquil·les
Selecció d'expresions i modismes celtibèrics
Celtibèric Basc Català
Ambiti Anbatez Tant com
Are Are Així mateix
Entara Artara-ko Apte
Guati Guait A l'aguait
Okum Okuntza Terra fèrtil
Ticerse Izartsu Ple d'estrelles, brillen les estrelles
Per Jaume Risquete
This page hosted by 
Get your own Free Home Page