Estimar Euskadi

Tota persona es forma a la vida a partir d'un entorn familiar, però també a partir d'aquelles persones que per a un mateix es converteixen en referents. En el meu cas, durant la meva joventut vaig formar part d'aquells que admiraven la lluita de forma decidida del poble basc contra 1a dictadura del general Franco.

La meva voluntat de buscar i de formar-me em va portar a Euskadi diverses vegades i vaig poder connectar amb persones que podien contestar les meves inquietuds com a jove català i nacionalista que necessitava obtenir respostes per entendre Euskadi.

Mitjançant l'amic Ferran Camps, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, vaig conèixer Jon Ajuriaguerra, màxim dirigent en aquells moments del Partit Nacionalista Basc. Ell em va explicar la tasca de construcció d'un partit en la clandestinitat i el seu suport en la creació d'un gran sindicat nacional basc. Les llargues hores de conversa em van fer reflexionar sobre el que significava per a un basc tenir sentit d'Estat i no sentir complex de pertànyer a una comunitat nacional relativament petita. El seu mestratge i el seu exemple em van servir anys després per construir i fundar Convergència Democràtica de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol i altres companys.

Però també va obrir-me molts interrogants sobre el que estava fent i com havia de ser una veritable reconstrucció nacional. I encara vaig haver-me de respondre més interrogants quan vaig conèixer el metge Santi Brouard, alt dirigent d'Herri Batasuna. Recordo les seves reflexions sobre la revolució basca, sobre la força i la contundència del nacionalisme espanyol. Després de conèixer Brouard, vaig deixar de portar el lliri a la mà quan feia política, i anys després, quan vaig veure que els serveis de clavegueres de l'Estat l'assassinaven, vaig recordar amb ràbia el seu missatge. Aquest missatge, afegit al realisme i al pragmatisme sense concessions d'Ajuriaguerra, crec que em van marcar per sempre més com un home que sempre respectaria la voluntat majoritària del poble basc per al seu alliberament.

Els anys han passat, els dirigents polítics actuals són uns altres, hi ha unes noves generacions per a les quals el franquisme és història. Euskadi disposa d'unes institucions pròpies i de 1a fe en la voluntat de ser un poble lliure en una Europa plural. Ara, en la nova situació política cal una gran reconciliació nacional i un gran clam per la pau. El camí emprès per un altre bon amic de les noves generacions, Jonan Fernández, d'Elkarri, que creu que 1a violència dels uns i dels altres no porta enlloc i que la gran majoria responsable del poble basc vol avançar en el camp d'una gran reconciliació nacional, comporta tancar una etapa que sols serà possible amb una gran negociació en què la història demostra que el més fort haurà de cedir. Des de Catalunya no s'ha d'idealitzar Euskadi ni creure que la seva lluita pot ser la mateixa per al poble català, però també hem de ser conscients que no podem interferir en la solució de la problemàtica basca, que ha de trobar-se en el marc de les seves institucions i en un acord de tot el poble d'Euskadi.

Miquel Sellarès

Director de Debat Nacionalista

This page hosted by Get your own Free Home Page