()Benvinguts als 5 tops del Barça!

Els 5 tops del Barça (els 5 jugadors més guapos)

Ja estem farts i fartes de totes les notícies, partits, esdeveniments esportius, la història del centenari... del nostre club, el F.C.Barcelona. Per això, hem decidit fer una secció d’esports, del Barça, però diferent a totes les anteriors. Parlarem dels 5 jugadors més guapos, atractius, elegants i, també, són dels millors jugadors que hi ha ara per ara al planter barcelonista. Haig de dir, que els jugadors triats són una opinió personal, per això, al final d’aquest article, vosaltres podreu votar quin jugador us sembla més guapo de tot el FC Barcelona.

Els cinc jugadors que us presentaré, són dels més coneguts degut al seu bon joc tècnic i, per què no dir-ho, per la seva figura. Però jo us els he presentat d’una forma bastant objectiva, en forma de fitxes. En el proper article, ja explicarem més coses interessants, depenent de les vostres aportacions i opinions, sobre aquests o altres jugadors blaugranes

Començarem per un noi de la casa, un jugador conegut com: “el noi de Santpedor”, i que la seva cara innocent, però madura, la seva figura fràgil i el seu moviment enamoren a qualsevol, és doncs, un dels jugadors més atractius de la cantera, del barça, i del futbol espanyol: 



JOSEP GUARDIOLA SALA

DADES PERSONALS:

BIOGRAFIA:

Josep Guardiola i Sala va arribar a la disciplina del Barça el 28 de juny del 1984 de la mà d’Oriol Tort, procedent del Gimnàstic de Manresa. El popularment conegut com “el noi de Santpedor” es va incorporar a l’equip infantil des d’on va anar passant per totes les categories del futbol base blaugrana fins a arribar al primer equip. Johan Cruyff li va donar la oportunitat de debutar el 16 de desembre del 1990 en un partit de Lliga contra el Cádiz al Camp Nou, i amb tan sols vint anys ja era l’indiscutible director de joc del Dream Team. La seva capacitat de lideratge combinada amb una visió de joc excepcional, el converteixen en un dels millors organitzadors del futbol europeu. Guardiola és l’encarregat d’iniciar les jugades d’atac, distribueix el joc, assegura el control de la pilota i assumeix la responsabilitat en els moments difícils fent gala d’una facilitat poc habitual per resoldre les situacions més complicades. En definitiva, és la peça clau que assegura el perfecte funcionament de l’engranatge blaugrana.

El migcampista de Santpedor, que va assumir la capitania de l’equip arran la retirada de Bakero, és el jugador més carismàtic de la plantilla, el més elegant i el més atractiu, subjectivament parlant, i el seu sentiment envers els colors fa que sigui un dels més estimats per l’afició. Aquest arguments, afegits a la brillant trajectòria el converteixen en l’autèntic punt de referència per a tots els joves del planter.

La temporada 97-98, Guardiola va viure un autèntic calvari per culpa d’una lesió als isquiotibials que el va mantenir apartat dels terrenys de joc gairebé un any. Després de diverses recaigudes, el capità del Barça va ser operat i després d’un període de recuperació, ha recuperat progressivament el seu nivell de joc habitual i ha tornat a ser el Guardiola de sempre contribuint de forma decisiva als èxits de l’equip.

Des que va fer el salt a la plantilla professional, ara fa nou temporades, en Pep ja ha conquerit sis Lligues, i entre la llarga llista que acumula de títols, destaquen la històrica Copa d’Europa de Wembley, una Recopa, dues Copes del rei, dues Supercopes d’Europa i quatre Supercopes d’Espanya. Un palmarès de luxe que només està a l’abast dels grans ídols de la història del Barça.

El següent és un noi asturià que porta de cap a totes les catalanes culés:

LUIS ENRIQUE MARTÍNEZ

DADES PERSONALS:

BIOGRAFIA:

Luis Enrique Martínez va arribar a la disciplina del Barça l’estiu del 1996. Ho va fer després d’haver estat cinc temporades jugador del Real Madrid. L’asturià va arribar al Camp Nou procedent de l’etern rival i això va provocar des del principi un gran recel per part de l’afició barcelonista. Tanmateix, la seva increïble explosió com a jugador blaugrana molt aviat el va redimir. La seva polivalència és la seva major virtut.Potser és la característica que millor defineix Luis Enrique. Treballador infatigable, sacrificat, temperamental i amb una notable capacitat golejadora, mai no s’arronsa davant el contrari i no dóna una pilota per perduda.

Luis Enrique va començar a jugar a futbol a l’Ensitosa, després l’Oviedo i més tard a l’Sporting dels seus amors, es van mostrar interessats per la seva contractació, però va ser aquest últim qui ho va aconseguir.

La temporada 89-90, amb tan sols 19 anys, va fer un gran debut a la Lliga, això va despertar l’interès del Barça i del Real Madrid, però va ser el Madrid qui se’l va endur.

Allà es van aprofitar de la seva gran polivalència i el van posar en posicions que no el motivaven en excés. Per això, i per les desavinences amb una afició massa exigent amb ell, va decidir donar el salt a l’etern rival.

Amb el Barça Luis Enrique ha tornat a gaudir del futbol, primer amb Bobby Robson i després amb Van Gaal, amb qui ha guanyat dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa.

Aquest és un portuguès que amb les seves jugades i declaracions, ha enamorat a l’afició blaugrana:

LUIS FILIPE MADEIRA, “FIGO”

DADES PERSONALS:

BIOGRAFIA

La seva gran qualitat tècnica i la precisió en les seves centrades l’han convertit en un dels millors extrems del món. Luis Figo ha estat ha estat un dels fitxatges més encertats de l’època Johan Cruyff. L’holandès es va fer amb els serveis d’aquest jove portuguès per substituir un home que havia deixat una empremta inesborrable al Club, Michael Laudrup. Figo es va posar al públic del Camp Nou a la butxaca de seguida.  Les seves grans cavalcades per la banda, les grans centrades i el seu gran esperit de sacrifici van fer oblidar ràpidament a Laudrup. El portuguès va arribar al Barça quan només tenia 22 anys i després d’haver militat des dels dotze a les files de l’Sporting de Lisboa.

La temporada 90-91 va ser l’any del seu debut a la Primera Divisió portuguesa. Ho va fer amb l’Sporting de Lisboa, equip al qual estaria lligat fins l’any 1995, quan va arribar al Barça. La seva qualitat futbolística va provocar que grans clubs europeus com ara el Real Madrid, el Parma i la Juventus també s’interessin per ell. Però va ser el Barça, qui finalment se’l va endur.

Es pot assegurar que Luis Figo és dels pocs jugadors del Barça que en 4 anys a l’equip ha “tastat” tres entrenadors diferents: l’estil ofensiu de Johan Cruyff, l’anarquisme de Bobby Robson i el mecanicisme de Van Gaal. Amb tots ells ha demostrat amb escreix una sobrada adaptació que li ha valgut els elogis de cadascun dels tècnics que l’han tingut a les seves ordres. Figo és, per tant, als seus 26 anys uns referència bàsica de l’atac barcelonista i un jugador amb un futur veritablement envejable.

I ara parlarem d’un holandès, que amb els seus rissos, el seu alt i robust cos i el seu color de pell, fa que sigui un dels jugadors més guapos de la plantilla:

PATRICK KLUIVERT

DADES PERSONALS:

BIOGRAFIA:

Patrick Kluivert va arribar al FC Barcelona a mitjans de setembre de 1998, just quan la lliga estava a punt de tancar el plaç dels fitxatges. En una operació ja “clàssica” a l’entitat barcelonista, Joan Gaspar va realitzar un viatge llampec a Milà i es va fer amb els serveis d’aquest gran davanter holandès a canvi del pagament de 2800 milions de pessetes. Louis Van Gaal va ser el seu principal valedor, fins i tot va arribar a assegurar que era el seu davanter ideal. Es tracta d’us jugador ràpid, intel·ligent, tècnic, oportunista i bon rematador amb el cap i que ha ajudat en moltes ocasions a treure l’equip endavant quan aquest estava enfonsat.

Patrick Kluivert va néixer a Amsterdam l’1 de juliol de 1976. Després de jugar en el modest Schellingwoude, on ja destacava, va ingressar a la disciplina de l’Ajax, on va debutar de ben jove. Amb 18 anys ja era un fix de les convocatòries de la selecció holandesa.

El moment més important de la seva carrera va arribar quan va guanyar la Lliga de Campions. Patrick Kluivert va ser l’autor de l’únic gol de la final disputada davant el Milan. Gràcies a aquest gol l’Ajax es proclamava per quart cop campió d’Europa. La temporada següent va guanyar la Supercopa d’Europa i la Copa Intercontinental.

Les portes d’Europa se li obriren i el Milan es va fer amb els serveis de l’holandès. Però allà no es va adaptar i va rebre un allau de crítiques injustificades que va fer que es plantegés un canvi d’aires. Llavors el va fitxar el Barça, on l’any passat ja va aconseguir una Lliga, i és un dels homes decisius en les jugades d’atac barcelonistes.

I l’últim serà un brasiler, que és l’indiscutible crack de l’equip, i que els seus gols encanten a l’afició barcelonista:

RIVALDO VÍTOR BORBA:

DADES PERSONALS:

BIOGRAFIA:

Joan Gaspar va donar el cop d’efecte de la Lliga 97-98 quan després del cas Ronaldo, el Barça s’havia quedat orfe d’un crack. Els blaugranes van apurar fins al darrer segon però finalment van fer efectiva la clàusula de rescissió del brasiler del Deportivo de la Coruña, xifrada en 4000 milions de pessetes. Rivaldo va firmar com a jugador barcelonista i ràpidament es va posar a les ordres de Louis Van Gaal que el va fer debutar al trofeu Joan Gamper, l’any 1997. Als seus 27 anys, el crac brasiler, amb una esquerra letal i un xut enverinat que sembla un veritable fuet quan el deixa anar, és imparable de cara a gol i el seu futbol àgil i viu aporta la màgia de la samba brasilera als seguidors blaugrana.

Rivaldo Vítor Borba Ferreira va néixer a Recife (Brasil), el 19 d’abril del 1972. El seu primer equip va ser el del seu poble, el Santa Cruz, pel que va arribar a caminar en alguna ocasió fins a 25 quilòmetres per anar a entrenar, ja que no tenia diners.

L’any 1991 va entrar a formar part ja com a professional del Santa Cruz de Recife i així va comença a ajudar econòmicament la seva mare i els seus quatre germans. El mateix any va ser traspassat al Mogi-Mirim que va ser el seu primer gran club durant un any i quatre mesos. Poc després, l’any 1992, va ser fitxat pel Corinthians, on va ser cridat per primer cop per jugar a la selecció “canarinha”. Després va marxar a al Palmeiras on hi va jugar un parell de temporades marcant un total de 58 gols. L’any 1994 va guanyar el campionat brasiler i el 1996 la lliga paulista.

L’agost del mateix any després d’haver guanyat la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta, va ser contractat pel Deportivo i un any més tard va venir al FC Barcelona.

De la mà de Louis Van Gaal, amb qui començà molt enganxat a la banda esquerra, cada cop gaudeix d’una major llibertat de moviments, s’ha convertit en el líder natural de l’equip i és la pedra angular de l’atac barcelonista.

Aquí teniu les cinc fitxes d’aquests jugadors, que hem decidit que eren els més guapos del barça però, evidentment, n’hi ha molts més. I es que el nostre club està ple de bons aficionats que animen als jugadors, uns jugadors, que són bons en tots els sentits.

Si voleu expressar-nos algun suggeriment com votar qui és per a vosaltres el millor jugador, o alguna proposta que tingueu per propers números, ens ho feu arribar a aquesta adreça: ekosadako@mixmail.com

LAURA BALLARÍN
(4t ESO)