|
| |
 PÀGINA
PRINCIPAL
En aquesta secció hi trobareu llibres
molt interessants escrits en llengua catalana.
|
|
 |
|
DIGUEM AGOSARA'T
ANDREU BUENAFUENTE
XAVIER CASSADÓ
DAVID ESCARDÓ
CARLES TORRAS
Pàgines: 232
Mides: 15,5 x 23,5
COLUMNA EDICIONS
Enquadernació:
Any d'edició: 2000
«Quan algú va proposar
fer un llibre amb els monòlegs de l'Andreu, no sabies si el projecte era agosarat o
innecessari. Després ho vam saber: era innecessari. Pot semblar un llibre més, però és
un llibre més.» El Terrat
El llibre conté en el seu interior 16
pàgines de fotografies en blanc i negre que recullen tot un dia normal i corrent d'Andreu
Buenafuente i l'equip del programa La Cosa Nostra: guionistes, producció, realització,
càmeres, so...
Autopresentació de l'Andreu: «Andreu
Buenafuente i Vilallonga, va nèixer a París, el dia de Nadal de 1975. O sigui
que és jove, ric i no es droga perquè no vol. Abans de la comunió ja llegia els
clàssics i després d'uns anys a Nova York, es va acabar decantant pels nous narradors
nordamericans. És amic personal de David Letterman, Jeff Bridges, Robert de Niro i
Gallardo. No disposa de tarjeta VISA perquè ell no paga mai. El seu equip d'assistents,
secretàries, assessors i podòlegs, han de triar diàriament entre els més de tres mil
e-mails que el conviden a les més variades manifestacions socials i culturals arreu del
planeta. Té el costum de sopar un bistec i un got de Rioja, ja que un cop va llegir que
és el que fa Julio Iglesias. Musicalment prefereix grups com ara Ella Baila Sola o Ruido
Pegajoso, tot i que domina instruments medievals com la viola de Gamba. O sigui que té un
criteri que no s'entén. Cada diumenge surt a passejar amb el doctor Corbella i ara es
troba immers en un nou llibre: "Com acabar amb la Sagrada Família, però de
veritat". Ah sí, també fa un programa de tele anomenat "La cosa seva" o
no sé qué. Però això últim és un hobby i no té massa importància, la veritat.»
Els autors dels monòlegs són, a part de
l'Andreu Buenafuente, els guionistes del programa "La cosa Nostra" Xavier
Cassadó, David Escardó i Carles Torras.
|
|
|
MORIR (UN MOMENT ABANS DE MORIR)
SERGI BELBEL
Pàgines: 162
Mides: 12 x 17
EDITORIAL 3i4
Col·lecció "Teatre 3i4", dirigida per Rodolf Sirera
Enquadernació: rústica
Any d'edició: 1995 (1a ed.)
En una primera part, se'ns presenta un seguit de
situacions dramàtiques independents que culminen amb la mort d'un dels personatges
protagonistes. Posteriorment, el públic té l'oportunitat de reviure les mateixes
escenes, encadenades en un ordre lògic, però amb una petita diferència: els personatges
que ha vist morir, aquesta vegada sobreviuen. Morir o no morir, aquest és el dilema.
Morir (Un moment abans de morir) (1993) va
ser guardonada amb el XIX Premi Born de Teatre Cercle Artístic. |
|
|
| 
|
LA PETICIÓ
Traduït del francès per Pau Joan Hernàndez
MICHÈLE DESBORDES
Pàgines: 133
Mides: 13,5 x 20,5
COLUMNA EDICIONS
Col·lecció "Clàssica", 372
Enquadernació: rústica amb solapes
Any d'edició: 2000
A la fi de la seva vida, després de rebre
una invitació del rei de França, un mestre italià, pintor i arquitecte, abandona el seu
país. Acompanyat dels seus deixebles, fa un llarg viatge fins al Loira, on s'instal·la.
I li donen una serventa, amb la qual se s'establirà una relació impossible de
classificar amb una fórmula prefixada. Aquesta relació és el nucli de la novel·la, que
en una prosa tensa i densa porta magistralment fins al punt culminant: la petició.
Michèle Desbordes és autora de la novel·la L'Habituée (1996)
i del llibre de poemes Sombres dans la ville où elles se taisent (1986). La
petició és una obra que parla d'intangibles amb la mateixa naturalitat que
tractaria un tema més superficial.
Finalista del Premi Goncourt 1999
|
|