SEGURETAT EN LA XARXA
La seguretat dins la xarxa és un dels temes sobre Internet que més tinta ha fet còrrer.

Pel que fa al correu electrònic, molts centres servidors han optat per l’aplicació EUDORA que és la que més segura s’ha mostrat en diferents proves efectuades.

Pel que fa a la resta de serveis, on hi pot haver més risc és en una sessió FTP a un servidor anònim poc controlat.

Quins riscs podem còrrer ? En primer lloc, una apropiació indeguda de les nostres dades quan les facilitem a un web tot fent una compra, especialment el número de la nostra tarja de crèdit. En segon lloc, la presència d’algun virus en el nostre ordinador.

Pel que fa al primer risc, podem prendre la precaució de fixar-nos com està la clau que surt en la part inferior esquerra del Netscape Navigator. Aquest dibuixet ens indicarà la seguretat en la transmissió de dades. Si amb tot, no estem convençuts, podem optar per enviar-les per correu convencional o fax. Tot i això, les grans companyies informàtiques (IBM, Microsoft,...) conjuntament amb VISA i altres entitats de crèdit estan estudiant sistemes d’encriptació per dotar les transaccions econòmiques en la xarxa d’una màxima seguretat. Recomanem llegir l'article publicat en el número de setembre de 1996 de la revista Web titulat "Cómo se paga en Internet".

El segon risc és el més difícil de preveure. Internet no és l’únic mitjà per on un virus pot entrar en el nostre ordinador. És obligat preservar les mesures de seguretat ordinàries: fer periòdicament còpies de seguretat de la informació continguda en l’ordinador i protegir-lo amb un antivirus (en la mateixa xarxa podem trobar programes shareware com l'Scan de McAfee o l'Anyware). És important que l’antivirus ens protegeixi del màxim possible de virus i que periòdicament l’actualitzem.

Finalment, s’ha escrit molt sobre temes de pornografia en la xarxa (en un quiosc qualsevol poden trobar un munt de revistes i ningú ho critica) o sobre informacions poc ètiques (s’ha parlat de l’existència de manuals per a terroristes). Tot i que els organismes estatals i els propis de la xarxa, la sotmeten a controls seriosos, les dimensions que té aquesta, sobretot en la quantitat d’informació que hi ha, fa molt difícil posar-hi uns límits. Recentment països com els EUA, Anglaterra, França o Espanya, han creat dins dels seus cossos policials, grups d'investigació o, com ja se'ls ha anomenat ciberpolicies. Recordem que l’esperit d’Internet és el d’estar oberta a tothom. Amb tot, podem restringir l'accés a segons quines adreces de la xarxa mitjançant la instal.lació de software de seguretat que podem obtenir en la mateixa xarxa.

Un bon exemple de l'esperit de llibertat que tothom vol que tingui la xarxa han estat les reaccions de molts web's a l'aprovació de la Communications Decency Act (signada públicament pel president dels EUA, Bill Clinton, amb un llapis òptic, mitjançant la qual, el govern nord-americà vol censurar els continguts que es trasmeten telemàticament) amb l'aparició de pàgines web amb el fons negre, i amb llaços blaus (que encara ara són presents a molts web’s).

El passat 12 de juny de 1996, aquesta llei va tenir una sentència en contra per part d’un tribunal dels EUA. En el web de El Periódico de Catalunya, clicant sobre el llaç blau trobarem el contingut d’aquesta sentència.

Finalment recomanem llegir els articles publicats a El Periódico de Catalunya els dies 31-12-95 i 14-01-96, dins la secció setmanal "La Página de la Telemática" que fan referència a alguns dels aspectes tractats en aquest apartat i un article sobre aquest tema que es troba en el web del periodista Luís Ángel Hernández Hermana.